viernes, 9 de septiembre de 2011

No passa res...



"No passa res..." és una història fruit de l'experiència personal. Es va gestar el passat mes de Gener, i es va acabar durant el temps que vaig assistir al Taller "de la A a la Z" de les il·lustradores Mariona Cabassa i Rebeca Luciani.

Els dibuixos són fets amb carbonet. La tècnica l'he après de la pintora Ingrid García-Moya.

Per ara el color se'm resisteix...

lunes, 5 de septiembre de 2011

Els meus inicis creatius

Fins no fa gaire, mai hagués imaginat que jo era una persona creativa. Vivia dins d'un món racional i aparentment ben estructurat, sense saber que el veritable ordre de les coses passa per entrar en contacte amb la pròpia realitat interna.

Aliena a aquesta realitat, vaig acceptar una nova feina i un canvi de país -aviat farà ja 5 anys- amb la intenció de treballar en una cosa que m'omplís plenament. Però el canvi va ser tan gran i difícil, que va fer sacsejar els ja inestables fonaments de la meva vida fins al més profund. Com a conseqüència, vaig quedar abocada a un procés d'introspecció que encara avui continua.

Durant tot aquest temps, l'escriptura m'ha servit per ajudar-me a entendre i donar sentit al que em toca viure. Farà qüestió de dos anys, vaig sentir la necessitat d'expressar-me a través d'imatges i no només amb paraules; així va ser com vaig començar a dibuixar. Els primers dibuixos eren molt rudimentaris, però amb el temps van anar canviant una mica i, sorprenentment, van agradar a qui m'acompanya en aquest viatge per la vida. Això em va motivar a seguir dibuixant.

Enmig d'aquest despertar creatiu, em vaig matricular a un curs de conte il·lustrat, portat amb gran sensibilitat per la il·lustradora Paloma Valdivia. El primer dia creia que m'havia equivocat de camí, perquè no sentia cap necessitat de crear contes per a nens; simplement volia escriure i dibuixar el procés que vivia. Però més tard vaig pensar que la meva experiència -expressada a través d'històries il·lustrades- bé podria servir per ajudar als nens a entrar en contacte amb ells mateixos des de ben petits. Això va donar un sentit a la meva vida que mai abans havia tingut, i intento tenir-ho present en allò que faig.

Cada vegada més, descobreixo aspectes creatius en mi que resulten del senzill i alhora difícil contacte amb el meu interior. Crec de debó que som éssers creatius per naturalesa, en contínua evolució. Potser el primer pas per accedir d'adults a una "adormida" creativitat és prendre consciència de les limitadores empremtes familiars, socials i culturals que sovint arrosseguem, i intentar superar-les. Arribar a percebre de manera profunda i sense filtres allò que veritablement som, ens pot portar al major descobriment de tots.